Un dels significats més habituals del verb esperar és 'restar en un lloc, diferir de fer alguna cosa, fins a l'arribada d'algú o d'alguna cosa'.
En aquest cas, es pot construir com un verb transitiu o bé com a intransitiu pronominal i, aleshores, pot regir les preposicions a o fins a. Per [...]
Les expressions del tipus (ser) el primer, el darrer, l'últim, l'únic, etc. poden anar seguides de les preposicions en, a i de quan es troben davant d'un infinitiu. Per exemple:
Com sempre, el primer en/a/d'arribar va ser en Pere.
Els veïns seran els primers en/a/de queixar-se.
Aquell matí va ser [...]
Tradicionalment, la locució ja que es fa servir en construccions causals anteposades per justificar una ordre, un prec o un suggeriment, i equival a 'atès que'. Per exemple:
Ja que has vingut expressament a dur-me el paquet, per què no et quedes a dinar?
Més recent és l'ús d'aquesta locució en [...]
El verb venir es pot fer servir amb valor atributiu seguit d'un participi com ara determinat, establert, marcat o donat. Per exemple:
La caiguda dels cabells ve determinada per diversos factors.
Tota la presentació va venir marcada per un guió massa rígid.
El seu significat ve donat per la [...]
En català disposem de diverses locucions amb aquest valor d'aproximació: a tot estirar, tirant llarg, pel cap alt, com a màxim, etc. Per exemple:
A tot estirar n'hi haurà pera sis persones.
Tal com ho veig, com a màxim podrem aguantar fins dijous.
[...]
El quantificador tot es pot fer servir com a pronom. Per exemple:
S'ha mullat tot!
Tot està encara per fer.
Aquest quantificador tot també pot fer referència a un pronom de complement directe: bé sigui el pronom ho o un pronom personal de tercera persona. En aquest cas, apareixen a la mateixa [...]
El verb instigar és transitiu, és a dir, regeix un complement directe de persona, seguit d'un altre complement, que pot ser introduït per la preposició a davant d'infinitiu o la conjunció que seguida d'una oració. Per exemple:
Va instigar els assistents que boicotegessin la reunió.
El va [...]
El verb delegar és transitiu, és a dir, porta complement directe i pot tenir altres complements. Amb el significat de 'qui té poder o autoritat per fer alguna cosa, encarregar a algú de fer-la per ell', es delega una persona perquè faci alguna cosa. Per exemple:
La directora va delegar el tècnic [...]
L'adverbi tot, quan s'anteposa a un gerundi, emfasitza la idea de simultaneïtat. Per exemple
He trucat a la mare tot venint amb el cotxe de línia.
Tot rient s'ha distret dels seus problemes.
Ara bé, cal tenir en compte que aquesta construcció és molt marcada. Per tant, quan no hi ha la voluntat [...]
Per indicar que una cosa segueix com a resultat d'una altra esmentada abans, es poden fer servir diversos adverbis i locucions. Per exemple, per tant, així, doncs, en conseqüència, així doncs, etc.
També va venir el teu germà? Així, hi éreu tots.
Ja ha arribat el tren. Per tant, puc marxar cap a [...]
